Gabriel García Màrquez

                                                                             

Gabriel José de la Concordia García Márquez (des de dia 6 de març del 1927 fins el 17 d'abril del 2014) va ser un escriptor colombià, especialitzat en novel·les, contes, guions i articles periodístics. 

Aquí teniu les frases cèlebres més conegudes d'ell:

"La pitjor manera d'anyorar a algú és estar assegut al seu costat i sabre que mai el podràs tenir."

"La memòria del cor elimina els mals records i magnifica els bons, i gràcies a això, aconseguim sobredur el passat."

"El problema del matrimoni és que s'acaba totes les nits després de fer l'amor, i s'ha de tornar a reconstruir tots els matins abans del berenar."

"El dia que la merda tengui algun valor, els pobres neixeran sense cul."

"Cap lloc en la vida és més trist que un llit buit."

"S'ha de ser infidel, però mai desleal."

"El secret d'una bona vellesa no és una altra cosa que un pacte honorat amb la soledat."

"Els éssers humans no néixen per sempre el dia en que les seves mares els alumbren, sinó quan la vida els obliga a parir-se a ells mateixos una i altra vegada."

"El més important que vaig aprendre a fer després del quaranta anys va ser a dir que no quan és no."

"Així és -va suspirar el coronel-. La vida és la millor cosa que s'ha inventat."

"La vida no és sinó una contínua successió d'oportunitats per sobreviure."

"N hi ha medicina que curi el que no cura la  felicitat."

"Cap persona mereix les teves llàgrimes, i qui se les mereixi no et farà plorar."

"Em desconcerta tant pensar que Déu existeix, com que no existeix."

"La sabiduria ens arriba quan ja no ens serveix de res."

"Era inevitable: l'olor de les ametlles amargues li recordava sempre el destí dels amors conrariats."

"La vida no és la que un va viure, sinó la que un recorda, i com la recorda per contar-la-"

"-La il·lusió no es menja -va dir ella.
- No es menja, però alimenta -va replicar el coronel."

"En tot moment de la meva vida hi ha una dona que em du de la mà en les tiniebles d'una realitat que les dones coneixen millor que els homes i en les quals s'orienten millor amb menys llums."

"El món haurà acabat d'fotrer-se el dia en el que els homes viatgin en primera classe i la literatura en el vagó de carga."